miércoles, 1 de febrero de 2012

El meu nom.


Hi ha una cançó d’un cantant mallorquí, Jaume Anglada, bon rock, titulada “Cridaré el teu nom”.
El meu nom ens dona una amplitud tan gran, que tots podem estar junts per aquí. No fa falta saber latituds ni d’altres tecnicismes marins, tan sols aprofità algun moment de la vida, dels que passen per la primavera, per l’estiu.
El meu nom però, no es tan sols una paraula, el meu nom es tot allò que les vostres emocions us redactin. El meu nom el fem entre tots.
Fa ja uns anys que la tecnologia ens permet poder expressar sentiments, sensacions, definir experiències, i compartir-ho amb tothom. M’agrada que m’ajudeu a formar el meu nom amb els vostres comentaris, directes, a Webs especialitzades, a pàgines de reserves, a les xarxes socials on estem presents... Bons i no tan, ja que el meu nom ha de ser el mes clar possible. Els bons, boníssim, i els no tan ens ajudaran a aconseguir-ne de millors, perquè quan crideu el meu nom, hem senti satisfet de la vostra satisfacció, de la força amb que hem crideu.
M’encanten els vostres comentaris per poder agafar la força necessària, perquè crideu ben fort, perquè el nom, hotel mediterrani, formi part de les vostres converses mes especials.
Gràcies per ajudar-me.

Cridaré el teu nom, fins que arribi al teu cor.
Fins que el dia torni vespre.
Fins que quedi sense veu.

Jaume Anglada. “Cridaré el teu nom”